En allò desconegut, hom no té
perquè aplicar-hi jerarquies.
Ens hem de deslliurar de fer el millor del millor!
John Cage
Tot sovint cal buidar-se el cap per desempallegar-se de referències...
Hauries sortit de casa per anar a on? No me'n recordo...
"El món és ple de sons, que no són
pas fruit ni de la mestria tècnica ni de la puixança
expressiva!" Paraules que et rondarien pel cap en recordar
aquell qui ho hauria dit, l'home del magnetòfon al pit
i fòtils per enregistrar.
Aquest, talment un caçador pacient, auscultaria detalls
del seu entorn, tot esperant una aventura sonora concreta, com
ara el pas d'un camió a 90 quilòmetres per hora
o una revolada de coloms.
"En aquest món hi ha éssers humans i coses,
i la remor pertany a les coses. Volem ser nosaltres mateixos
i que la remor sigui ella mateixa." Hi afegiria ell per
tal que paressis l'orella a la panoràmica sonora que s'expandiria
al teu voltant.
A poc a poc, l'acústica del paisatge se't dibuixaria a
l'oïda, fins a contemplar-ne casuístiques i matisos.
La pluja, el vent, el crepuscle, interferències de les
ones hertzianes, intermitències de passos i veus, d'un
pas de vianants, amb el trànsit dels vehicles, o qualsevol
altra de les fresses quotidianes.
Així, la sonoritat geogràfica adquiriria l'estatut
d'epifania, un do musical, privilegi atorgat a qualsevol bocinet
de matèria que frega o xoca contra un altre en el si d'un
pachword de sorolls.
Un teixit musical, il.limitat, sense estructura, una composició
atzarosa que es desenvoluparia lliure, on els càlculs
i les operacions d'atzar no serien pas construïts a priori,
com la música metòdica de "tortures melòdiques
i de troballes armòniques", que s'erosionaria de
malaltia crònica.
Els ulls clucs, al si d'allò desconegut, del que ens és
més comú. Hi romandria present allò que
sembla mut i que tanmateix sona, gairebé imperceptible.
I ho escoltaries tot fins a cercar el silenci, que no existeix
sinó com a pausa, quan un so, en primer pla, emmudeix,
i s'albiren altres sons, fins que el so fora de camp, allò
que aquell primer so eclipsava, es fa perceptible.
En obrir els ulls, l'home hauria desaparegut, bo i deixant engegada
una cinta que hauria gravat per a tu: "L'atzar hi ha vingut
per donar-nos l'inconegut". De sobte, hauries perdut els
papers i les partitures...
Aleshores, les notes eclèctiques d'un piano et durien
fins a un pis, i la porta entreoberta et convidaria a entrar-hi.
Allà el retrobaries, capficat per insertar objectes dins
un piano. Hores, s'hi estaria, per ajustar millor les peces;
fins i tot no dubtaria a posar-hi unes gotes de conyac Martell,
per dissoldre una mica la cola, i a moure els martells a fi d'aconseguir
l'efecte sonor desitjat.
I t'adonaries de com els esdeveniments sonors suplirien el llenguatge
musical, alhora que experimentaries un goig indescriptible d'indisciplina,
que et brollaria a la conca de la ment... Aquest home hauria
alliberat la música del sitema tonal? I ben segur que
hi suraria Saussure: "El llenguatge i l'estructura són
dos sistemes diferents de signes; el segon existeix únicament
a fi de representar el primer."
Així mateix, l'home, a tall de profecia llibertària,
asseveraria: "L'economia i la política, tal com ara
les coneixem, desapareixeran, i la gent estarà en situació,
diguem-ne, de viure 'anarquísticament' i de mantenir converses
que eliminin respostes".
Hauries sortit de casa per anar a on? Me n'he oblidat...
"Si el Jo no produeix un bon resultat no tindrà resposta
del Tu. Tanmateix, el Jo anàrquic no produeix resultats,
fa i prou; no espera, ni especula amb la resposta." Recordaries
la curiosa gravació que l'home del magnetòfon t'hauria
donat, amb la consigna d'haver de destruir l'aparell.
Ho faries?
Si fos així, seria un primer pas que et podria dur a ser
membre de la societat «Cagepitalist Inc», la qual,
a més de deslliurar-te de ser titllat de consumista de
música, demanaria a cadascun dels adherits de demostrar
que hauria destruït almenys 100 discs, o cedés, o
qualsevol aparell de reproducció sonora.
D'aquesta manera esdevindries el president d'aquesta societat,
fins que algú altre s'hi apuntés, perquè
llavors, automàticament, ho seria ell. Et convertiries,
doncs, en un activista per la 'Instauració del No Sentit'",
una entitat que té voluntat de fer o ajudar a fer -amb
tot el suport financer possible- alguna cosa absurda.
CLICK HERE TO GO BACK
TO THE TOP OF THIS PAGE
