MUSICIRCUS
I am a catalan
Benet
Rossell
Artist, Barcelona
MUSICIRCUS
El 27 de octubre de 1970 participé en el Concierto-Performance
MUSICIRCUS de John Cage en Les Halles de París, un macro-espectáculo
donde teníamos cabida todos: músicos, acróbatas,
bailarinas de la danza del vientre, artistas plásticos,
etc..., que expresábamos libremente nuestro arte. Yo organicé
una exposición de micro-dibujos originales míos
dentro del bolsillo derecho de mi chaleco, que luego transfería
al bolsillo izquierdo para crear una itinerancia y así
sucesivamente. ¿Museo de uno mismo o uno mismo como museo?
John Cage recorría uno a uno todos los espacios de su
MUSICIRCUS, se interesaba por todas las actuaciones y en cierto
momento se detuvo para contemplar aquel trasvase de dibujos miniados
mientras fumaba con parsimonia un cigarrillo con su boquilla
y el humo se elevaba hacia las estructuras metálicas de
Les Halles donde los artistas del trapecio realizaban sus actuaciones.
Barcelona, noviembre de 1999
I am a catalan
per a John Cage
L'escena és plena d'arrels, ossos, ferralla
i eines de rebuig; l'ull s'apropa del forat del pany
ULL
Ara miro la metáfora.
PANY
Qué?
ULL
Que miro pel forat del pany.
PANY
I què hi veus?
ULL
Blavor i camises blanques.
PANY
I què més?
ULL
El somni sencer de l ' aire.
PANY
I què més?
ULL
La camisa enrevoltada del bàrbar de
l'helicòpter que saluda i truca a la porta.
PANY
I ara obre la porta la senalla de la guerra. L'esquadra de
senalles empeny I'emoció de Ia muralla. Les senalles no
tenen ni mans ni peus, ni quimeres ni paperines, només
són pur amfiteatre.
ULL
I el paisatge què? Què no el podrem veure,
avui? Perqué jo miro l'index immaculat de l'hereu i no
em diu rès, però sospito que a un pam d'aquí
la mar no és impassible. La mar empantanada dels delators.
Que la mar respongui d ' ella que a nosaltres no ens en falta
mai de feina!
ORELLA
(Acaba d'entrar l'ore/Ia desencisada, sense molla de memòria,
per això duu taules i cadires com arrecades, i li diu
a l'ull)
Desconfia de Ia gent!
ULL
No call
ORELLA
(Ara li diu al pany.)
Desconfia de Ia gent!
PANY
No cal!
ORELLA
He sentit tocar campanes, riatlles de paisatges enrevoltats
també. Vull dir-ho clar perquè un bon dia tots
serem músics: músics de paper, músics de
pedra, músics de sabatots veIls i músics de llamps
que brollen d'helicòpters rodons sense butxaques. Fàstics
i gemecs de fúries infinitessimals de butxacons sense
contingut! Tot sacaba, oïents!
RUC
(Entra un ruc)
La bombilla és una colilla vella. La bombeta és
una burilla neta. Un ram de roba bruta i un dia sense capell.
El segell és un veIl camell i el currículum és
una corda didàctica que es mossega la cua de l`enteniment.
Ni més ni menys, un camí vertiginós sense
vida pròpia.
PECULIAR
(Es desperta Peculiar que feia la rnigdiada sota un munt
de ferralla)
La cogitació de la serp del currículum canta
la veritat de la mort i la gestoria dels assumptes pendents.
ORELLA
Soc oreig i orella. Torna, Peculiar, a aquell somieig tan
teu. (Peculiar ho fa.) Gràcies!
RUC
Els ulls dels altres... Els propis ulls... L'orella meva,
també pendent... El regiment de rucs rasos sempre perdran
Ia guerra. Qui compra els signes del lliure mercat?
PANY
L'arbre de la politica és un camí d'espietes
i busquetes. Jo, a peu de porta, o més ben dit dintre
de porta, com a refugi, no em fa pas por rès. Que cadascú
sigui cadascú i oferir una cosa diferent a tots els altres,
la prememòria visual. La clau!
ORELLA
Només visual? No autovisual ni audiovisual?
RUC
Rès d'audio, companys!
ULL
L'audio el deixem pel reguitzell de jardins que sempre reincidèixen
en tot, fins i tot en els sorolls horripilants dels erraments.
PANY
La clau del clau, la clau del dau, la clau de l'esclau i
la clau del candau. Au!
ORE L LA
Quin merder! Al carall Ia Ilum del dau i Ia xerrameca del
set!
RUC
Una darrera cosa abans del brain articulat, desllorigat,
invertebrat, refredat de Ilunyanies: les formigues són
gent ordenada i vostés i jo no. Tenen orella fina, nas
de gos i ulls de gat. Les formigues són cumplidores, això
sí, però que no els hi passi rès si les
enganxo amb els pixats al ventre i l`aixeta al cul i els hi aplico
la formigonera al cau.
PANY
Però... senyor ruc instantani, cal que tingueu present
que els llops també tenen el seu ordre.
RUC
El que tenen és la cara molt dura! Qui s'apropa al
bram del ruc es fa més savi. Tinc bromera, em fa mal la
llengua i no puc bramar simfònicament ni d'una manera
atonal com cal. El bram de la tenebra és pauta de mirament.
Soc un ruc negre amb la cua blanca i ara agafo un pinzell i em
pinto la pròpia cua. I ara, tot negre com un sol home,
us faré una confidència: al cubisme temporal que
el donguin pel sac. Visca el bram tenebrós del ruc negre
i el silenci interior dels saltimbanquis. La poesia és
sentiment dels rucs i no malaltia de capvespres.
Au, Silenci! Dius o no dius alguna cosa a bé ja ho has
dit tot per avui? (Es posa a bramar corn un ruc per prirnera
vegada. Veus de brokers de Wall Street es sobreposen als brams,
mentre cauen del cel un munt de fragments d'helicòpters
que ni tan sols aconsegueixen atreure I'atenció del ruc.)
Benet Rossell
Nova York, 1990
CLICK HERE TO GO BACK
TO THE TOP OF THIS PAGE
