NUMBER TWO / SPRING 1999

 

ÀNGELS A LA VISTA

Guillem Viladot (1996)

Avui, a l'IEI (Institut d'Estudis I·lerdencs), es presenta un llibre meu sobre els àngels que vaig conèixer tot passejant pel desert de Judea, i m'acompanyarà una exposició de Carme Riera titulada Memòria del desert . Com el lector sap hi ha moltes menes d'èngels: els d'orígen llatí (angelus), els d'origen grec (angeloi) i els d'origen agramuntí (angeleta del meu cor). Els primers portaven ales a l'esquena, com a continuació de les espatlles; els segons portaven les ales als turmells; i els tercers van perdre les ales en una contesa que hi va haver a la Plana d'Urgell, sota el Pilar d'Almenara. Arran d'aquesta batalla, els àngels urgellencs van quedar esplomissats, si bé, de fet, van recuperar la imatge i semblança amb els àngels originals.

De tots plegats he rebut una colla de missatges en forma més o menys bonica que he reunit en un llibre sapiencial, o sigui que tracta de la saviesa, que és una característica que imprimeix, en forma de caràcter, l'edat, o sigui l'experiència.

La gent jove no és sàvia, sinó intel·ligent. I els vells, si a més de tenir una bona intel·ligència saben aprofitar els anys, es tornen savis, que constitueix la característica dels llibres sagrats: El llibre que presentem es titula MEMORÀ, i està molt indicat per tenir-lo a la tauleta de nit i obrir-lo quan l'insomni inquieta o pertorba el somni. Com el Kempis, o l'Eclessiastés o Camino. Afedelisto! I perdonin la comparació, peró jo, des de la meva condició de diós puc comparar-me amb tot. Els meus àngels, endemés, bells, com els de la Carme Riera. Visca!

CLICK HERE TO GO TO THE TOP OF THIS PAGE

CLICK HERE TO GO TO THIS SECTION'S INDEX