NUMBER TWO / SPRING 1999

 

CARME RIERA
La petjada del passat vista avui

Daniel Giralt-Miracle (Avui, 1979)

N o solament ha fet un gran canvi l'obra d'aquesta artista sinó que també ha canviat de rumb. Del dibuix al natural que ens presentà en l'anterior exposició ha passat a una sèrie d'experiències collagístiques que, com diu J.Mª Valverde, tracten de "recuperar" el passat. Amb gras dosis de melangia i una evident sensibilitat envers les experiències tèxtils del dinové i el modernisme. Carme Riera enceta una sèrie d'experiments compositius que amb sensibilitat actual manipulen els elements del passat. Una disposició nata i els anys primers viscuts en l'ambient propi d'avis i besavis benestants, han deixat una profunda petjada en la seva personalitat. Robes, joies i mobles de principi de segle són enregistrats en el seu subconscient com autèntics arquetipus, amb els quals treballa avui com si no hi hagués una distància real en el temps.

En cap moment no podem descobrir-hi un afany revivalista o una preocupació "camp"; els lligams personals, vivències i familiars són massa directes.

Els elements emprats : cortines, fundes, puntes, sedes, ventalls, rodets de fil, etc. procedeixen del casal dels seus avant passats a Cabrera . Amb paciència i vocació d'entomòleg ha anat obrint calaixeres, armaris, arques, cambres de mals endreços fins aplegar un repertori autènticament de museu del món dels teixits i filatures. Amb evident finesa i creativitat posa en joc compositiu alguns d'aquests elements dins uns marcs-vitrina, prop de la idea de reliquiari. Tot plegat ens transporta a un ambient nostàlgic, altament enyoradís i melangiós, que arriba a extrems colpidors. Les frases o versos carnerians que intitulen cada obra, reben encara més aquest esperit: "de brocats éreu cenyida", "jo sentiria un tel d'oblit que m'abandona", " l'afalac d'un temps", "hores d'amor amb tornassol de pena", " aire subtil airet de melangia", " records d'amor difunt", etc. que defineix en la setantena de treballs que com a muntatges i tècniques mixtes hom pot situar, com fa el professor Valverde, en el camp de la poesia visual o concreta.
Una atmosfera, un món, un ambient, que envolta i embolcalla l'exposició i tots aquells qui la visitin . La melangia de l'ahir estreny la mà a la nostàlgia d'avui.

CLICK HERE TO GO TO THE TOP OF THIS PAGE

CLICK HERE TO GO TO THIS SECTION'S INDEX