NUMBER TWO / SPRING 1999

 

Carme Riera i l'ou

Xavier Rubert de Ventós


Els presocràtics van ser els mestres de tots els "al capdavall" que han presidit la nostra cultura. Al capdavall, digué un, "tot és aire" i l'altre "tot és foc", i l'altre encara "tot és aigua". Des d'aleshores, i fins el nostre segle ens ho
hem sentit a dir de mil maneres: " en el fons, al capdavall, tot és sexe, tot són números, tot és estructura, tot és economia..." L'obra de Carme Riera té la gràcia infinita de continuar i alhora trencar amb aquesta tradició. En lloc de reduir-ho tot a una substància o forma "primordial", ella en pren una de ben corrent l'ou- com a mònade des d'on desxifrar - o encantar- totes les coses. L'ou: emblema o metàfora de totes les formes que sorgeixen , necessàries, des de dins arte di porre al què Riera contraposa al còdol, metàfora de les que resulten de les pures forces de fora: arte di levare. En tots dos casos la forma és el pur negatiu del joc de forces que en ella es dóna i que les produeix. Això és potser el més definitori i original en aquesta obra de Carme Riera on allò plàstic es creua amb allò poètic, allò íntim amb allò vernacular, la ironia amb la nostàlgia.

L'ou la paraula i la cosa és el lloc d'una sèrie d'interferències i solapaments amb els què Carme Riera no vol fer ni ontologia monista ni ironia surrealista; de fet, ella no voldria ni intervenir. Com Heidegger sembla aspirar més aviat a "tot just posar les coses de manifest i deixar-les fer la seva". I és precisament aquest gest respectuós i delicat el que dóna més força expressiva a tot allò que ella toca amb el llapis, la màquina, les mans o el pinzell. I on mostra com una forma tancada i acabada pot contenir la força expressiva i la potència metafòrica que apuntava Bachelard en la poétique de l'espace. L'ou de cosir, l'ou de Pasqua o les frases fetes a què dóna lloc i de les què "n'hi ha un ou" formen així un univers de visios, connotacions i reminiscències que no podrien ser copsades ni per una mera "poesia visual" ni per una mera "pintura descriptiva". D'aquí que la nostre artista hagi hagut de inventar també un gènere polièdric i transversal : el gènere de Carme Riera que voici.

CLICK HERE TO GO TO THE TOP OF THIS PAGE

CLICK HERE TO GO TO THIS SECTION'S INDEX