|
|
|
La poesia visual de les dones catalanes,
|
XXXab
|
unaXXXsencia.
|
XXXpre
|
Xavier Canals
Escuela Oficial de Artes Plásticas y Diseño
Barcelona
| |
"...Quand sera
brisé l' infini servage de la femme, quand elle vivre
pour elle et par elle, l' homme, -jusqu' ici abominable-, lui
ayant donné son renvoi, elle sera poète, elle aussi!.
La femme trouvera de l' inconnu! Ses mondes d' idées différeront-ils
des nôtres? -Elle trouvera des choses étranges,
insondables, repoussantes, délicieuses: nous les prendrons,
nous les comprendrons."
Arthur Rimbaud
|
Des
de la 1ª mostra d' humor i d' intel.ligència humana,
des del primer poema acció prehistòric de Lucy
(petjades dins les petjades), la poètica visual de les
dones, com en tants altres terrenys es mostra sempre com supeditada
o relegada al discurs masculí dominant. Als Països
Catalans (llengua de l' est de la península ibèrica)
la poesia visual de dones és malauradament una absència
que tots intuïm que hi és, però que no podem
veure. Té precedents molt il.lustres: Del segle X la monja
Eude? (il.lustra amb el miniaturista Emeteri), una de les primeres
obres d' autor conegut al nostre país, però en
tant que treball conjunt no es pot saber qui va fer què;
també cal dir que aquest Beatus de Girona és català
només d' adopció (1078) doncs sembla que l' orígen
cal situar-lo en termes del regne de Lleó al 975. De fet
aquesta situació no és tant estranya. A València
a finals dels 70 i 80's sense cap motiu de força major
com el que va fer que moltes dones artistes no poguessin signar
les seves obres al Renaixement i després, ben al contrari,
amb una voluntat molt lligada a una de les utopies de la pràctica
de la poesia visual, d' eliminació de l' estil, la desmitificació
de l' autoria de l' artista, Rosa Sanz fundadora del grup que
jo vaig batejar posteriorment (1979) com a Grup Texto Poético,
conjuntament amb Bartomeu Ferrando i David Pérez treballen
an 4 carpetes de poesia visual des de l' octubre de 1977 signant
col.lectivament els seus treballs. Mercedes Calpe hi participarà
de la mateixa manera al n.º 4 (1979) i molt més endavant
Carmen A. Navarro clourà aquesta experiència en
el darrer n.º el 9 del 1989.
No hi va haver dones avantguardistes
en la florida de principi de segle? O és que no ens les
han deixat veure? No són uns precedents formidables del
poema acció (performàtic) no sols els muntatges
modernistes (multimediàtics avant-la lettre d' Adrià
Gual, si no també la rotunda modernitat de les performances
--avant-la lettre també-- de Tórtola
Valencia? (--d' aquesta qüestió
Carlota Caulfield ens en podria donar una lliçó--).
Treballs de poesia visual extraordinaris no s' han publicat mai,
increïblement com un cal.ligramàtic "Joc de
triangles"de la gran escriptora Aurora Bertrana adreçat
al poeta visual Carles Sindreu i Pons. I romanen inèdits
com aquesta antilogia poètica visual d' enorme força
plàstica de Teresa Hereu, on en un sol mot s' uneixen
metafísicament el micro i el macrocosmos tot recuperant
la mesura de l' essència humana interna i externa perduda
des de Protàgores.
 |
"il.(l[imitat])",
1992
Teresa Hereu
(Antilogia visual) |
D' altres s' han publicat molt a posteriori
utilitzats i trepitjats per alguna altre imatge com aquesta meravellosa
espiral que recorda l' origen grec mateix de la nostra cultura
(el disc de Phaestos-Creta 2000 a.n.e.), formava part d' una
lletra d' amor (1948) que Montserrat Felip li va enviar al seu
espòs el poeta Guillem Viladot, aquest poema visual és
11 anys anterior a la publicació del primer llibre de
poesia concreta de l' estat espanyol. Els Metaplasmes, 1959 del
mateix Viladot.
 |
"S/T",
1948
Montserrat Felip
(Epímone visual) |
Aquí el veiem utilitzat com un
reclam (homenatge?) publicat al cap de més de 50 anys,
per publicitar el seu centre de poesia visual "Lo Pardal"
d' Agramunt.
Les poques obres de dones que he aconseguit
trobar m' apassionen perquè responen sovint a una molt
diferent utilització dels elements complexos que s' utilitzen
en aquestes formes d' expressió. No sabem si degut a una
diferent organització de l' específica correspondència
que aboca a la síntesi poètico visual, per una
utilització diferent de la interrelació dels hemisferis
cerebrals, les dones s' expressarien preferentment amb l' escriptura,
o potser només degut a una cultura de les dones que tots
sabem que té les seves particularitats. S' observen notables
diferències per exemple en el tractament de l' espai (les
figures de disposició, les metataxes), comparem aquests
dos poemes triangulars, el de l' esquerra és d' un home
amb poemes avantguardistes a principi de segle que mantindrà
aquesta pràctica com una dimensió més del
seu genial treball poètic.
 |
"Poema
de Catalunya",
J.V. Foix
(Auxesi visual) |
 |
1920
"S/T", 1981
Montserrat Ramoneda
(Personificació visual) |
GO TO THE SECOND
PAGE OF THIS ARTICLE
GO TO THE TOP OF THIS
PAGE
|
|
