POEMES

 

ESTHER XARGAY

 

BATALLA DE VOLUNTATS

L'insurrecte entra per la boca
i, fet eructe, en surt gramatical,
il.lès entre les dents, com un incís;
és l'inquilí il.lús que s'esborrà
d'una sentència, ensurt, on retorna
insistentment al capdavall d'una nissaga
de febles, tots pronoms, escapolits
per contraccions de prohoms. Ens
que sonen a segons per seguir brillant.
Si el problema és aparèixer, cal esperar
que tot sigui enrenou sota la llengua,
fonemes atrinxerats al paladar de l'instint
sense veu: no cal dir-ho amb mans mudes.
Esllavissada pels orígens de l'oïda.

 

SI CAL...

De saber l'oci és regat i meu és
el delit d'ocupació estesa de verd
poma i queixalada fresca transparència
fàcil de tenir-ne cura car si mai mal
no em cal llum intensa sinó que m'entri
per la fulla. Sí defujo l'aire de tormentes
seques lliçons de reg als parterres ovals
de pensaments vellutats d'or i sang vius
colors principals en corol.les de cinc pètals.
Jo de violeta fosc estic faltada i rica
sóc d'adob per a un text de conreu
com a motiu en test de cultiu.
Reverència mística amb dutxa de jardí
on pugui rebre el sol com cal.

 

EL.LIPSE DE SOL

L'hora és al dia el dia que som
i si l'alba al dia és som a la nit
un trenc de dia quan el sol és pont
entre la nit i el dia tot fent temps.

 

DRET A ÉSSER CORB

Doblegar-se per dret
a ésser de mal pelar
a plom per un igual
car plegats per força
som de pura pensa

al món que ens posa
en roda tots drets.

 

DEIXONDIR EL FUET

Menjar-se les
paraules a tires
se'm tornen
cinglades al timpà
en teoria
del que és cos
i me'l crec
escàs que se'm féu
de cuiro l'humor
i d'acer
la veu en cenyir-la
amb soroll.

Àtoms en so
d'una cinta
de serra
per onda
condensada
en vol
polit d'alçada
per corprendre'm.
Irromp
el riure en refilets
equidistants,
fluix,
a marxa ribotada
amb escreix
i amb el timbre
amb eco. Concert
de coures
i vents fent-me
prou fondes
les ferides
dignes
quan toquen
a voluntat
de no treballar-lo més.

 

SOUS-TITRE: CAL

Il faut:
le contact établi
nombreux ils,
par la moyene des fréquences d'ondes
qui fuient la ligne du regard
vers
son accord diaphane entre les sons
réduits aux coups d'origine.
Qui sont-ils?
Face au nombre
de l'ombre a la lumière
les vibrations portent la matière a l'action
où est il, l'ego d'il faut?
Ils surgissent des zones extrêmes.

 

SUBTÍTOL: IL FAUT

Cal:
el contacte establert
nombrosos ils,
per la mitjana de les freqüències d'ones
que fugen la línia de l'esguard
vers
el seu acord diàfan entre els sons
reduïts als cops d'origen.
Qui són ils?
Cara al nombre
de l'ombra a la llum
les vibracions porten la matèria a l'acció
on és il, l'ego de cal?
ils sorgeixen de les zones extremes.

 

CLICK HERE TO GO BACK TO THE TOP OF THIS PAGE

---