X.C.: El cites sovint
J.B.: Està molt bé, aquell article, perquè
indica totes aquestes coses que lliguen amb la creació poètica.
L' art, l' art de debò és una manera de buscar missatges,
de buscar, ficar-hi una sèrie de coses.
X.C.: Fins i tot, semànticament hi ha aquella paraula
enARTar, que significa una mica com embruixar, hipnotitzar, que
fan servir els bruixots, i té la paraula ART al mig..
J.B.: Sí...Si vas a missa, és una sèrie
d' actes esotèrics. Ara si ho fa un bruixot l' envien a l' infern,
els altres fan el mateix i ho accepta tothom. Diuen, ara això no
és vi, és sang. És una transformació totalment
màgica. El que passa és que això ho volen manipular
ells i no volen que ho faci una bruixa per exemple. La màgia, la
religió l' ha desprestigiada tant com ha pogut, perquè els
bruixots són ells, llavors és la competència. Però
antigament la bruixa era un ésser benigne, la bruixa homèrica...
X.C.: Coneixement de la naturalesa...
J.B.: Clar... Ara això ho acapara la religió a
la seva manera...
X.C.: De fet allò que s' adora ara i ací és
més aviat tota aquesta festa del consumisme, no? També té
el seu ritual...
J.B.: Si, si...
X.C.: D'alguna manera, en el poema visual, el que fas, és
treure'ls-hi aquest acaparament que fan i reivindicar aquest llenguatge
per fer un discurs ètic i poètic... Perquè, llavors,
la relació aquesta entre ètica i poètica no és
una cosa purament que s' assemblin les paraules, quasi homòfones...
sinó que també... a mi em sembla molt significatiu no? ...
Perquè per exemple la teva actitut davant de dos pols, de dos personatges
que penso que han estat molt anomenats i que són molt clarificadors
del que és la cultura catalana i que estan en relació amb
aquest món del surreal. Serien com a paradigmes, un seria Dalí,
que seria el paradigma de la manipulació efectista de l' automatisme
i l' altre seria Joan Miró amb qui has fet llibres i aquest si que
té...
J.B.: D' això en parla en Cassanyes
X.C.: Clar. Té un sentit ètic i tu, diguem la teva
posició en relació aquests dos?
J.B.: El Dalí és un irracional concret, diu Cassanyes.
X.C.: Sí
J.B.: L' art de Miró, no. Es una manifestació primitiva.
Ara, Dalí... Més que Dalí a mi m' agrada De Chirico,
per exemple, el trobo més màgic De Chirico que Dalí.
Dalí el veig, una mica capellanesc, ...saps? Té una mica
de trampa
X.C.: El De Chirico de l' època de les pintures metafísiques
J.B.: Si, si... Aquell sí que... I Dalí se' n va
influenciar molt
X.C.: Molt bé, doncs la qüestió ètica
seria un element central... no? Un element important per deslligar-se d'
aquesta manipulació
J.B.: Per això hi han desviacions, hi ha gent que aquest
poder ètic el fa servir per un profit personal. Els mateixos religiosos
ho fan... Si tu t' hi fixes a la història, a la majoria de guerres
hi ha un pòsit religiòs... O sigui que la religió
va venir al món perquè els homes s' estiméssin i el
que ha fet és que es barallein més... S' estant donant garrotades...
Ara mateix a Gran Bretanya, no? Vull dir, es clar, ha estat mal utilitzat.
 |
INTERMEDI
1991 |
X.C.: Sembla que vingui donat per la mateixa estructura simbòlica
jeràrquica. Jo vaig parlar una vegada amb un personatge que és
molt interessant, que es diu Raimon Panikkar, que ha estat professor de
religions comparades, allà també a l' àrea aquesta
de Sant Francisco, a on fan aquesta revista "Corner" i a la India...
I em deia que, tots els poders religiosos marquen com un centre, no? Això
simbòlicament és molt important, llavors, es clar, tot allò
que és lluny del centre aquell, com més lluny sigui més
dolent es veu. Sigui Roma, sigui la Meca, sigui el que sigui, no?. Això
crea uns conflictes perquè ve marcat per aquesta jerarquització
de les coses que no ens interessa...
J.B.: Si, si, per exemple, un gran fracàs, és el
cristianisme. El cristianisme, segons diuen, la predicació de Crist,
que jo crec que no ha existit mai, però en el cas de que hagués
existit, n' hi ha molta no? de gent que té un criteri de les coses,
que és diferent de la majoria, d'això n' hi ha molta. Per
això ha estat un fracàs, no? Perquè el cristianisme,
com diuen, l' emperador Constantí...
 |
ECLIPSI
1988 |
X.C.: Al segle IV
J.B.: va declarar el cristianisme oficial, no va ser Constantí
qui es convertía al cristianisme sinó el cristianisme que
es convertia a Constantí
X.C.: Sí, en el moment en que el poder va dominar aquest
element que realment era important, aquest humanisme... cristià,
doncs es clar van... com ha fet sempre, per exemple, l' inquisició...han
cremat tots els documents que podríen donar una visió diferent
de les coses
J.B.: Sí, si l' Inquisició, és la tergiversació
del cristianisme, no? És allò de que el que no pensi com
jo, el cremo
X.C.: Ara s' han donat a conèixer... Perquè Déu
és una cosa diferent de les religions, no? Doncs s' han donat a
conèixer uns documents de l' època de l' orígen del
cristianisme, que no es van destruïr, i sembla ser que tothom se'
ls està mirant amb lupa, perquè... són molt clarificadors.
Es van trobar a Qumrah
J.B.: Clar
X.C.: Bé, llavors una mica seguint, perquè sinó
ens perdrem amb el que és purament, la comunicació simbòlica,
que clar, és molt complexa... Té moltes derivacions. Ara
per parlar de l' actualitat així més de moda, dins d' aquesta
constant de l' automatisme,... Em sembla... que és moda, potser
ja ha passat... aquesta idea de deconstrucció de Derrida, d' una
mica anar en contra del significat, a mí em sembla que no és
tant anar en contra del significat sinó una mica sortir-se dels
significats convencionals. O sigui sortir-se del que és la visió
més...
J.B.: Sí, si, convencional
X.C.: per aquests mecanismes que tú expliques, psicològics,...
Com més ets vols sortir del significat, més surt un significat,
amagat, que potser és el més interessant...
J.B.: Sí, el que està a sota, està tapat
pel significat convencional
X.C.: Exactament...si, si. Doncs per això has fet servir
les imatges hipnagògiques i després surt.
J.B.: Les imatges hipnagògiques són per una pretensió
de descobrir el veritable significat del jo... que està una mica
tapat per l' educació... A l' educació hi ha una mena de
màscara, i hem d' anar darrera d' aquesta màscara. Això
Freud ho va treballar bastant, per això els capellans no poden veure
Freud, no en volen ni sentir parlar... perquè explica una mica la
trampa... Mira, al Vaticà encara treuen dimonis... Freud va explicar
ben bé que era... i en canvi al Vaticà, prescindeixen de
Freud i encara treuen dimonis. Dissimulen, però ja se' ls veu l'
orella... Al Vaticà em sembla que hi ha un exorcista...
X.C.: Si, si, em sembla que n' hi han varis al món...
És molt espectacular... Després hi ha una cosa que no sé
si preguntar-te...
J.B.: Hi ha una pel.lícula molt maca que es diu Häxan.
X.C.: Sueca?
J.B.: Sí sueca. Es tracta de la història de la
bruixeria. Parla precisament de l' inquisició i al final acaba la
pel.lícula dient... tota aquella gent era gent malalta, histérica.
Ara els portarien en una clínica, abans la cremaven... Acaba la
pel.lícula així...
GO TO THE TOP OF THIS
PAGE
