REESCRIURE'S AMB LLIBERTAT
AMB EL PROFETA ATEU
Xavier Canals
Escuela Oficial de Artes Plásticas y Diseño de Barcelona.
Joan Brossa comença a ésser reconegut mundialment com
un dels poetes visuals [1] més joves, seductors, iconoclastes
i lúcids. La sort per a molts catalans, (nació en la que
s' inscriu el poeta, situada entre els estats espanyol i francès)
és que ja el coneixien com a poeta visual des de fa gairebé
60 anys (el seu primer poema visual és del 1941). M' agradaria que
poguéssim aprofitar al màxim aquesta oportunitat de llibertat
internàutica, per a després de queixar-nos de les freqüents
censures que s' han produït en moltes entrevistes anteriors, poder
disfrutar sense trabes del teu autèntic discurs.
| |
[1. Aquesta és només una de les moltes
expressions d' aquest Poeta, -el seu nom sona com un dels possibles candidats
pel proper premi nobel- que es manifesta de manera brillant en molts d'
altres terrenys com: la poesia discursiva, el teatre (poesia escènica,
segons la seva definició), el cinema, el terreny parateatral ( a
Barcelona on ja hi han 4 monuments seus o 4 poemes objecte seus, acaba
d' inaugurar-se un teatre que porta el seu nom), l' escultura (els seus
poemes objecte han representat a l' estat espanyol a la recent Bienal de
Venècia), etc... L' entrevista es circumscriurà al poema
visual degut al criteri editorial.] |
 |
CANALS-BROSSA
(FOTO: Teresa Hereu) |
Xavier Canals: El que has dit tota la vida és que has
fet sempre poesia
Joan Brossa: Si,si
X.C.: Penso que és important clarificar-ho, perquè
suposo que és pels me-canismes de mercat o pel funcionament general
de la societat, doncs, dóna la sensació de vegades que s'
et considera com un artista...
J.B.: Si, si
X.C.: A més com que en aquesta entrevista parlarem específicament
de poesia visual, penso que aquesta qüestió es pot deixar definitivament
clarificada. Últimament, he estat estudiant una mica el que és
la retòrica visual i veient que amb les imatges es fan figures retòriques,
igual que amb un poema, vull dir que s' està fent igual una epanòrtosi,
o que s' està fent allò que tothom ha dit moltes vegades:
una metàfora, una metonímia, una sinècdoque...
J.B.: Sí, si
X.C.: Hi ha una Oda que vas fer al capellà Lluís
Maria Xirinachs, (Brossa critica molt la religió institucionalitzada,
però exalta el valor d' aquest capellà que com un profeta,
s' enfronta al poder. De fet veurem, que en aquesta entrevista, Brossa
es presenta a sí mateix com un profeta, com si el poeta per acabar
d' ésser complert, li manquéssin la r i la f:
P r O f E T A ) aquesta obra data del 2 de març
de 1975, (els darrers mesos del feixisme a l' estat espanyol) em sembla
que és molt clarificadora perquè hi han uns versos que diuen...
específicament parla una mica dels artistes, diu:
"Trastejo amb vides tanta jactància;
rodant les boles de la cobdícia,
el drac bancari para botigues:
al cap burgesos, a la cua artistes"
| ARTRISTA
1ª versió 1986
2ª versió 1990 |
 |
Suposo que no et deus considerar un d' aquests artistes de la cua, no?
J.B.: No, no em considero artista, jo sóc poeta
X.C.: Exactament, vull dir això em sembla que és
allò fonamental. De la primera època que tothom més
o menys coincideix en considerar com d' una poesia una mica esotèrica
o extranya, demoníaca, no sé.. em sembla que el que s' ha
de clarificar, és que allò principal és aquesta idea
de la màgia que és l' element essencial, però quin
tipus de màgia?
J.B.: Màgia negra, màgia psicològica...La
màgia negra és la màgia psicològica, en diuen
màgia negra però és feta amb psicologia
X.C.: Clar, perquè si anem endarrera, ens trobem coses
molt divertides, m' he trobat amb que el déu dels escribes d' Egipte,
el déu Tot, doncs es veu que era un déu (no sé fins
a quin punt podem relacionar-ho) que també estava associat a la
màgia, no sé si és aquesta idea...
J.B.: La màgia neix a Caldea i a Egipte... diuen.
X.C.: No sé si és aquesta idea, una mica d' instrumentalitzar
la religió, de convertir allò escrit en sagrat, o si hi ha
alguna altra interpretació?
J.B.: Jo veig que la màgia és una sèrie
de normes psicològiques, que per dir-ho d' alguna manera, en diuen,
màgia. La màgia negra és purament màgia psicològica.
La màgia... Per definició diuen que la ciència és
causa i efecte, i la màgia no, és efecte sense causa o causa
sense efecte. Per trencar una mica les lleis aquestes de la ciència.
X.C.: I això ha sigut una constant en la teva obra, vull
dir que no és només dels primers temps, això és
persistent
GO TO NEXT PAGE
GO TO THE TOP OF THIS
PAGE
